Inspirat per alguns poemes de poetes com Rimbaud, Emily Dickinson, Walt Whitman, Sylvia Plath i uns quants noms més, Fernando Vázquez ens convida a endinsar-nos al món de la poesia en recerca del seu secret, perquè amb escriure versos no és suficient, sinó que –per ser poeta– calen curiositat, silenci i temps per explorar, ganes de jugar i experimentar amb els cinc sentits… com a la infància. I, tal com si fos un nen, Fernando Vázquez juga al seu torn i inclou en aquest conjunt un aparent intrús la presència del qual serà explicada al final. Allà el lector trobarà els noms de poetes i poemes que han inspirat les seves pàgines. En altres paraules, una invitació per seguir llegint i despertar aquest esperit poètic que ens va acompanyar a la nostra infància i que és molt probable que encara hi sigui present a cadascun de nosaltres, mentre espera que l’escoltem.
